Allò tècnic també és polític: oferim tallers de seguretat per a col·lectius

“A causa dels sistemes d’espionatge massiu, l’única garantia que tenim és que, siguem qui siguem, totes les nostres accions intercedides per dispositius amb connexió a Internet són permanentment monitoritzades, són objecte d’un escrutini social intensiu per part d’institucions de dubtosa (o de cap mena de) legalitat. Tota la nostra vida està sent espiada i totes les nostres dades estan sent emmagatzemades per governs de països poderosos i grans corporacions privades. Aquestes empreses, aquests governs, saben més de nosaltres que nosaltres mateixos (cerques, afinitats polítiques, historial de converses, de compres, de moviments, de lectures…), el que suposa haver-los-hi concedit un poder massa gran, al qual hem decidit oposar-nos."

Així comença el nostre manifest fundacional, ara escrit fa aproximadament un any. Partint d’una convicció molt concreta, la del rebuig frontal a qualsevol mena de pràctiques relacionades amb la vigilància massiva i la retenció indiscriminada de les dades personals, vam decidir crear Críptica, organització centrada en la defensa del dret a la privacitat. En aquest sentit, la nostra tasca mai s’ha volgut limitar als marges purament “tècnics” que imposaria un concepte despolitizat de “seguretat informàtica”, en tant que coneixement reservat als experts en la matèria. Nosaltres partim de la percepció segons la qual cal fer de la forma com treballem amb la tecnologia una eina d’intervenció política conscient en favor de determinats objectius. La tecnologia no opera en un món abstracte, aïllada d’una relació de forces que es considera externa. Al contrari: allò tècnic també és polític i exerceix un paper en la societat, ja que la manera com la tecnologia s’utilitza determina en gran mesura com existim i ens comuniquem. Xifrar és un posicionament polític quan tens constància de per què ho fas.

“Escriure textos que només llegissin els universitaris m’hauria semblat un contrasentit, (…) una cosa tant absent de sentit com si un forner fes només pa per altres forners”, comentava Günther Anders poc abans de morir. Nosaltres tampoc volem fer pa exclusivament per gent experta, perquè volem arribar al conjunt de la societat i treballar per un canvi d’hàbits de caire col·lectiu. La vigilància massiva per part d’empreses i governs d’arreu del món és una amenaça que no ens afecta només a nosaltres, (ciber)activistes i persones ja preocupades per la seva privacitat i el rastre que deixen quan naveguen per Internet. Afecta a tothom d’igual manera (inclús a qui creu, falsament, que no té res a amagar: acceptaria doncs la instal·lació de càmeres al seu dormitori?). Quantitats enormes de dades s’incorporen diàriament a un arxiu digital gegantí, capaç de regirar tot el teu passat i present amb molt poc esforç, podent intuir el futur. Aquest arxiu ja ens defineix personal i políticament sense necessitat de declarar-ho de manera pública: amb qui et comuniques, quins són els teus posicionaments polítics, gustos, aficions… informació acumulada que pot remetre a qualsevol acte del passat per exposar-te personal i políticament. Les teves dades parlen per tu, funcionen com a delatores silencioses de tot el que hem fet i pensat.

D’aquesta manera, us volem fer saber que teniu en Críptica un aliat per teixir xarxa en aquest sentit. Posem a la disposició de col·lectius socials, periodistes i advocats els nostres coneixements tècnics: no dubteu en posar-vos en contacte amb nosaltres via el nostre correu (info@criptica.org) per concretar un taller de seguretat informàtica gratuït, on exposarem un breu “estat de la qüestió” i us donarem a conèixer eines que ajudin a estar (més) segurs a la xarxa, i també com fer-ho de manera anònima. Tal i com deia la Marie Gutbub a l'entrevista que li vam fer, “la majoria de les comunicacions es realitzen en línia, siguem ciberactivistes o activistes polítics tradicionals. La diferència és que els ciberactivistes coneixen les amenaces i saben com protegir-se. [Els activistes polítics tradicionals] necessitaran, tard o d’hora (si és que no ho necessiten a hores d’ara) tenir accés a aquesta capa de protecció”. Protegeix la gent que t’envolta defensant la teva privacitat, ara que ja saps a qui preguntar quan ho necessitis.